WORKS / choral

LES HOMILIES d'ORGANYÀ

2003 - HOMILIA I "La caritat" - for choir, baritone, organ, 4 perc. | 30'ca.2004 - HOMILIA II "La paràbola del sembrador" - for choir, baritone, organ, 4 perc. | 30'ca.2005 - HOMILIA III "La guarició del cec de Jericó" - for choir, baritone, ensemble, 4 perc. | 30'ca.2005 - HOMILIA IV "La conversió" - for choir, baritone, ensemble, 4 perc. | 30'ca.2007 - HOMILIA V "Les temptacions de Jesús al desert" - for choir, baritone, cobla, 4 perc. | 30'ca.2008 - HOMILIA VI "La guarició de la filla de la cananea" - for choir, baritone, cobla, 4 perc. | 30'ca.
2015 - SUITE "HOMILIES" - for baritone, recorder, cornett, theorbo, percussion.

PROGRAM NOTES


The Homilies of Organyà are considered the first literary text written in Catalan and are the first known translation into the Romance languages. According to the latest studies the author of this manuscript is an Augustinian monk of the Tortosa Cathedral.
There are other books in Catalan written before the Homilies, but they are administrative documents or translations of latin juridic texts, practical texts. Anyway, the presence of written Catalan is a gradual process of which the Homilies are a great step; at the same time, they represent an elaborate written practice, and are considered the first purely literary examples of Catalan language.
The Homilies present a lively language, very expressive and mature, and are the testimony of the antiquity of the Catalan language, of its deep roots in the times, the lands, and the people. In the Homilies, the Catalan language finds its certificate of authenticity, the testimony of being the foundations of the cultural patrimony, and the historical model of the contemporary language. The Homilies were discovered in the Church of Saint Mary of Organyà, during the year 1904.
[in catalan]

LA MÚSICA DE LES HOMILIES D'ORGANYÀ


Una obra moderna amb ressonàncies medievals
Aquesta obra musical pren el títol amb què es coneix un dels textos en prosa més antics escrits en català, un còdex en pergamí datat de principis del segle XIII que Joaquim Miret i Sans va trobar a la rectoria del poble d'Organyà, a l'Alt Urgell, l'any 1905. El còdex conté diversos sermons redactats en un estil planer i directe; en total se'n conserven sis d'íntegres i dos d'incomplets, que es troben gelosament guardats a la Biblioteca Nacional de Catalunya, dins la secció de manuscrits.
1) ORÍGEN I MOTIVACIÓ DEL PROJECTE:
La idea de musicar el text de les Homilies d'Organyà es remunta a l'any 2001 i fou una iniciativa d'en Ramon Torramilans i l'Ignasi Vila, membres del grup de Percussions de Barcelona que, essent fidels al seu compromís de promoure i estrenar obres de compositors catalans contemporanis, van suggerir la possibilitat de fer un encàrrec a un compositor jove per incloure'l dins el marc dels actes de celebració del 25è aniversari del grup (1978-2003). Les converses per dur a terme l'obra prosseguiren amb contactes posteriors amb la Fundació Orfeó Català/Palau de la Música Catalana per acollir el l'estrena de l'obra i amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, institució que s'afegí posteriorment subvencionant parcialment el projecte. L'Orfeó Català i el seu director, en Josep Vila i Casañas, s'aveniren a l'estrena de l'obra al Palau de la Música Catalana, i s'acordà incloure-la dins d'un concert del cicle "Els Diumenges al Palau", tot coincidint a més amb l'estrena del recentment restaurat orgue del Palau, essent-ne com a curiositat aquell un dels primers concerts en que es va poder escoltar el majestuós orgue Walcker, inaugurat l'any 1908, i que havia deixat de funcionar des del 1974, és a dir, les Homilies d'Organyà varen sonar amb un instrument que havia estat gairebé trenta anys en silenci i que gracies a les donacions i aportacions particulars, a través d'una important campanya d'apadrinament dels seus més de 3.700 tubs, culminà precisament aquell any 2003. També calia trobar la persona ideal per a fer de predicador/recitador dels sermons, i es va trobar en la figura d'en Pau Bordas, magnífic baríton i molt bon amic del grup de Percussions de Barcelona (en Pau en el seu moment també es va formar com a percussionista) la persona que havia d'esdevenir clau en el projecte. Sens dubte és en la figura del predicador/solista que recau tot el pes de l'obra, és un punt clau en l'èxit del cicle. I cal dir que vàrem ser molt afortunats de la seva disponibilitat i el fet que al llarg de tots aquests anys, ha estat ell qui ha estrenat i interpretat tots el concerts que s'han fet fins ara de les homilies. El seu treball, la seva entrega i la seva dedicació amb l'obra han estat senzillament impecables i extraordinàries. Una altra de les decisions importants que calia prendre, una vegada ja estava escollit el text per a l'obra encàrrec, i degut a la seva idiosincràsia i el fet de ser un text en prosa i no en vers feia més complexa la seva adaptació a una obra musical, així també com el seu contingut litúrgic, que potser el feia més feixuc i sobretot la seva allargada, va fer plantejar-ne l'opció de realitzar-ne un resum. En un principi l'encàrrec estava previst que fos d'una obra Coral, amb baríton solista, orgue i quatre percussionistes, d'aproximadament una mitja hora de música. Finalment vàrem decidir conservar tot el text íntegre i musicar, en aquell moment, les dues primeres Homilies tot projectant per més endavant l'opció de continuar el projecte de completar el cicle. Finalment cada Homilia va acabar durant aproximadament mitja hora. Aquell primer concert projectat es dugué a terme tal i com estava pactat i se'n va fer un disc compacte a través del segell Anacrusi del músic/compositor/productor Miquel Roger. D'aquella fructífera primera col·laboració va quedar la inquietud de mirar de completar la sèrie d'Homilies. És així com tres anys després d'aquella experiència, i gràcies a la mediació de l'Ignasi Tomàs i Azanza (director del grup de Teatre a Roses i molt bon amic del compositor de les Homilies) es va poder organitzar a través de l'Ajuntament, un segon concert a l'Església de la vila de Roses amb la idea d'estrenar les dues següents Homilies, la tercera i la quarta. En aquell cas la instrumentació era diferent. Pensada per un conjunt d'instruments més de l'època es va comptar amb la inestimable participació d'un nou grup de música antiga, es tractava d'una nova formació acabada d'estrenar anomenada Ariodant, dirigida per en Tiam Goudarzi i el Dani Espasa, i que comptava amb una generació de músics extraordinaris tots ells especialitzats amb instruments medievals i renaixentistes. Per una qüestió de sonoritat medievalitzant, en un principi l'obra incloïa la xirimia, però es va tenir la bona pensada d'utilitzar un nou model de tenora sense campana, construïda pel luthier de Vilanova i la Geltrú en Pau Orriols, i que té un so més dolç i apagat, i que va donar una sonoritat encara més interessant al conjunt. Ja més recentment, l'any 2013, i dins de les celebracions del 35è aniversari del grup Percussions de Barcelona, el grup va trobar la col·laboració a través de la periodista i representant Rut Martínez i la Cobla Sant Jordi que es van afegir al projecte de les Homilies tot incloent l'estrena de les dues darreres Homilies dins el seu primer concert del cicle de cobla de l'Auditori tot culminant-lo i tancant el cercle de l'estrena de les sis homilies. Són moltes les persones que en diferents moments i períodes del procés creatiu de la musicalització de les Homilies d'Organyà han col·laborat de manera desinteressada el seu granet de sorra al projecte. A tots ells cal agrair d'una manera especial la seva aportació, que ha permès que a dia d'avui ja sigui una realitat el fet que, una obra d'aquestes dimensions i tan complexa, hagi estat estrenada en la seva totalitat. Esperem que en un futur se'n pugui fer més difusió. És en aquest sentit que celebrem la voluntat i la implicació de "l'Associació d'Amics de les Homilies" de divulgar aquesta obra musical.
Albert CARBONELL - LES HOMILIES D'ORGANYA [complete].pdf
2) CONTEXT, TEXTURA I ESTRUCTURA DE L'OBRA:
Totes les melodies i els exemples musicals que apareixen en l'obra són originals del compositor, tot i que hi ha certs temes i melodies de gran connotació gregoriana i medieval. Les diferents tècniques compositives emprades veuen de la font de polifonia primitiva, l'ús dels modes rítmics i els modes melòdics eclesiàstics, apareixen diferents formes d'utilització de l'organum melismàtic, el paral·lel, i l'organum més lliure. També apareixen certes formes i estils musicals que recorden les cançons i les danses dels trobadors, més properes a la música profana de l'època, especialment en aquelles homilies en que el contingut del text no és tant religiós, com poden ser l'Homilia I que parla de la caritat i l'Homilia IV que gira entorn de la idea de la conversió. Inclús es poden trobar elements rítmico-melòdics que recorden molt la música de les creuades, tot plegat ajuda a contextualitzar el moment històric en que les homilies varen ser escrites. D'altra banda, tota la part de recitatiu d'adoctrinament del predicador està escrita en una tècnica contemporània, a través de la correlació derivada de les característiques matemàtiques de proporció i equilibri dels quadrats màgics, una tècnica que permet assignar alçades de les notes als números del quadrat en qüestió, donant una sèrie de notes atonals, sense centre tonal concret, que en definitiva recorda molt al sistema dodecafònic. Aquesta alternança d'elements musicals antics i moderns, a més de l'alternança de moviments més ràpids i virtuosos i rítmics amb d'altres més reposats, espirituals i introspectius, aporta un a l'obra un interès que en certa manera acaba captivant a l'oient. El color general de la peça es pot dir que aquesta està embolcallada per una sonoritat metàl·lica de les campanes i les ressonàncies dels diferents instruments de metall de percussió com el glockenspiel o inclús els bols xinesos, que amb la seva sonoritat més encisadora i recollida conviden a gaudir d'aquells moments més reflexius i íntims i espirituals de l'obra. Es fa evident, ja des de l'inici de la peça, un ús preponderant dels instruments de percussió i dels derivats elements rítmics ben característica, evidentment pel fet de ser un encàrrec bàsicament del Grup de Percussions de Barcelona, que fa recordar la influència que tenen les Homilies d'altres peces del repertori més clàssic contemporani com poden ser el "Carmina Burana" d'Orff o inclús les "Noces" d'Stravinski. Ambdues peces molt interpretades pel grup al llarg de la seva història. La utilització del cor és força primitiva, amb molts doblatges a l'uníson o en moviments paral·lels de quartes i quintes justes imitant la sonoritat de l'organum, tot i que hi ha algun número musical de lluïment, en general hi sovintegen molts moments de notes de suport harmònic i de simplicitat, així com alguns cànons que recorden molt els del Llibre Vermell de Montserrat. Les dues primeres homilies foren musicades a Nova York entre l'octubre del 2003 i el gener del 2004. L'Homilia I tracta el tema de la Caritat com a via de salvament espiritual en contraposició a la vanitat, mentre que la Homilia II explica la paràbola del sembrador. La segona part de les Homilies, que inclou la Homilia III i IV foren escrites a Barcelona l'any 2005, entre els mesos de febrer i març. La tercera i darrera part de les Homilies formada per la Homilia V i VI es varen composar també a Barcelona, la V durant el mes d'agost de l'any 2006 i la darrera, la VI, el mes de desembre del 2008. L'obra en el seu conjunt segueix una estructura tripartida, la que estableixen els mateixos sermons, on cada secció s'alterna sovint amb moments de tensió i distensió. Hi ha una certa predilecció per a l'estructura musical de "preludi", "interludi" i "postludi" que coincideix en la idea d'organització discursiva de qualsevol presentació, "inici", "nus" i "desenllaç". Les parts en llatí del text, generalment frases curtes, són encomanades al Cor Mixte -que representa el poble- mentre que de la part escrita en català antic, la més extensa, se n'encarrega el baríton solista -el predicador- que, mitjançant la tècnica del recitatiu, enllaça els diferents moviments principals del Cor, fet que dóna continuïtat al discurs dramàtic. La musicalització de les Homilies d'Organyà és una proposta innovadora amb una mirada al passat, una obra moderna amb esperit neo-gregorià de ressonàncies medievals.

HOMILIA I: (La caritat)Epístola del trasllat de Sant Agustí
Escrita a la ciutat de Nova York el mes de Novembre de 2003 per a Cor Mixte SATB, Cor infantil, Baríton solista (predicador), Orgue, Quartet de Percussió (timbales, plats suspesos, cortina de metall, pandereta, cròtals, tom-toms, bongos, darabuka, gongs, campanes tubulars, bombo, tam-tam, glockenspiel, xilòfon, marimba, vibràfon). Estrenada al Palau de la Música Catalana, Barcelona, 22 de febrer de 2004, dins el cicle "Els Diumenges al Palau" (25è aniversari de Percussions de Barcelona 1978-2003). Intèrprets: Orfeó Català, Mercè Sanchís - orgue, Pau Bordas - Baríton solista (predicador), Grup Percussions de Barcelona (Robert Armengol, Sebastià Bel, Ramon Torramilans i Ignasi Vila). CD Anacrusi - Col·lecció "Fermata Contemporània" (Productor i tècnic de so: Miquel Roger)
[1. Si linguis hominum ... (cor)][1a. Senniors, aizò vol dir ... (recitatiu)][2. Vanitas vanitancium ... (cor i solista)][3. Karitas est dileccio ... (cor i solista)][3a. E per aizò, seinors, ... (recitatiu)][4. Declinet a malo ... (cor)][4a. Zo dix: ... (recitatiu)][4b. Zo es: ... (recitatiu)][5. Sive prophetiae evacuabuntur, ... (cor i solista)][5a. En aqel loc ... (cor)][6. Ex parte enim congnovimus ... (cor i solista)][7. Cum essem parvulus, ... (cor infantil, cor i solista)][7a. Donches, frares cars, ... (recitatiu)][8. Qod ipse praestare ... (cor)]


HOMILIA II: (La paràbola del sembrador)Evangeli de Sexagèsima
Escrita a la ciutat de Nova York el mes de gener 2004 per a Cor Mixte SATB, Baríton solista (predicador), Orgue, Quartet de Percussió (4 bols xinesos, reclams d'ocells, triangle, vibraslap, pedres, picacanyes, cròtals, maraques, bell-tree, timbales, plats suspesos, cortina de metall, pandereta, cròtals, tom-toms, bongos, darabuka, gongs, campanes tubulars, bombo, tam-tam, glockenspiel, xilòfon, marimba, vibràfon). Estrenada al Palau de la Música Catalana, Barcelona, 22 de febrer de 2004, dins el cicle "Els Diumenges al Palau" (25è aniversari de Percussions de Barcelona 1978-2003). Intèrprets: Orfeó Català, Mercè Sanchís - orgue, Pau Bordas - Baríton solista (predicador), Grup Percussions de Barcelona (Robert Armengol, Sebastià Bel, Ramon Torramilans i Ignasi Vila). CD Anacrusi - Col·lecció "Fermata Contemporània" (Productor i tècnic de so: Miquel Roger)
[1. In illo tempore, ... (cor)][1a. Seinors, Nostre Séiner dix ... (recitatiu)][2.1. Et aliut cecidit super petram, ... (cor i solista)][2.2. Et aliut cecidit inter spinas, ... (cor i solista)][2.3. Et aliut cecidit in teram bonam, ... (cor i solista)][3. Primerament ... (solista)][4. Interrogabant autem ... (cor i solista)][5. Vobis datum ... (cor i solista)][6a. Donces, frares cars, ... (recitatiu)][6b. Donces, fraires cars, ... (recitatiu)][7. Qi ipse praestare dignetur ... (cor)]


HOMILIA III: (La guarició del cec de Jericó)Evangeli de Quinquagèsima
Escrita a la ciutat de Barcelona els mesos de Febrer i Març de 2005 per a Cor Mixte SATB, Tenor solista (cec), Baríton solista (predicador), Grup Medieval (2 Flautes de bec, Xirimia, Baixó, Corneta, Sacabutx, viola da gamba "tiple", viola da gamba "alto", viola da gamba "baixa", Tiorba, Clavicèmbal) i Quartet de Percussió (4 bols xinesos, reclams d'ocells, triangle, vibraslap, pedres, picacanyes, cròtals, maraques, bell-tree, timbales, plats suspesos, cortina de metall, pandereta, cròtals, tom-toms, bongos, darabuka, gongs, campanes tubulars, bombo, tam-tam, glockenspiel, xilòfon, marimba, vibràfon). Estrenada a l'Església de Santa Maria de Roses, Roses (Girona), el 31 de març 2007, dins els actes de celebració de Setmana Santa. Intèrprets: Cor mixte, Jordi Ballespí - Tenor solista (cec), Pau Bordas - Baríton solista (predicador), Grup Ariodant de música antiga (dir. Tiam Goudarzi i Dani Espasa) [2 Flautes de bec: Tiam Goudarzi, Sara Parés; tenora de cambra: Adrià Bauzó; Baixó: Maria Crisol; Corneta: Lluis Coll; Sacabutx: Jordi Gimenez; viola da gamba soprano: María Elena Medina; viola da gamba contralt: Peter Krivda; viola da gamba baixa: Galina Escobar; Tiorba: Josep Maria Martí; Clavicèmbal: Dani Espasa], Grup Percussions de Barcelona (Robert Armengol, Sebastià Bel, Ramon Torramilans i Ignasi Vila), Albert Carbonell - director. CD Royal Audio Works (Productor i tècnic de sò: Aleix Viadé)
[1. In illo tempore, ... (cor)][1a. Seinors, qan Nostre Séiner ... (recitatiu)][2. Ecce ascendimus ... (cor i recitador)][3a. Jo seré tradid ... (cor i recitador)][3b. E·ls diciples de Nostre Seinor... (recitatiu)][4. Jhesu fili David, ... (tenor solista, cor i recitador)][5a. Seinors, audid avetz del ceg ... (recitatiu)][5b. Seinors, sapiatz... (recitatiu)][6. Can Nostre Séiner... (recitatiu)][7. E per aizò, seinors,... (recitatiu)][8. Cui est honor et gloria. (cor)]


HOMILIA IV: (La conversió)Evangeli del dimecres de cendra
Escrita a la ciutat de Barcelona el mes de Març de 2005 per a Cor Mixte SATB, Baríton solista (predicador), Grup Medieval (2 Flautes de bec, Xirimia, Baixó, Corneta, Sacabutx, viola da gamba "tiple", viola da gamba "alto", viola da gamba "baixa", Tiorba, Clavicèmbal) i Quartet de Percussió (4 bols xinesos, reclams d'ocells, triangle, vibraslap, pedres, picacanyes, cròtals, maraques, bell-tree, timbales, plats suspesos, cortina de metall, pandereta, cròtals, tom-toms, bongos, darabuka, gongs, campanes tubulars, bombo, tam-tam, glockenspiel, xilòfon, marimba, vibràfon). Estrenada a l'Església de Santa Maria de Roses, Roses (Girona), el 31 de març 2007, dins els actes de celebració de Setmana Santa.Intèrprets: Cor mixte, Jordi Ballespí - Tenor solista (cec), Pau Bordas - Baríton solista (predicador), Grup Ariodant de música antiga (dir. Tiam Goudarzi i Dani Espasa) [2 Flautes de bec: Tiam Goudarzi, Sara Parés; tenora de cambra: Adrià Bauzó; Baixó: Maria Crisol; Corneta: Lluis Coll; Sacabutx: Jordi Gimenez; viola da gamba soprano: María Elena Medina; viola da gamba contralt: Peter Krivda; viola da gamba baixa: Galina Escobar; Tiorba: Josep Maria Martí; Clavicèmbal: Dani Espasa], Grup Percussions de Barcelona (Robert Armengol, Sebastià Bel, Ramon Torramilans i Ignasi Vila), Albert Carbonell - director. CD Royal Audio Works (Productor i tècnic de sò: Aleix Viadé)
[1. Convertimini ad me... (cor)][1a. Seinors, audir e entendre devem... (recitatiu)][2. Qia de cor exeunt... (cor i recitador)][3. E per aizò... (recitatiu i cor)][3a. Tornad-vos a mi ... (recitatiu)][4. Qid prodest viro... (cor i recitador)][5. Si oferes munus tuum... (cor i recitador)][6. Si eres aliena non reditur... (cor i recitador)][7. E per aizò... (recitatiu i cor)][7a. Tornad-vos a mi ... (recitatiu)][7b. E per aizò, seinors, ... (recitatiu)][8. Qod ipse praestare... (cor)]


HOMILIA V: (Les temptacions de Jesús al desert)Evangeli del primer diumenge de quaresma
Escrita a la ciutat de Barcelona el mes d'Agost de 2006 per a Cor Mixte SATB, Baríton solista (predicador), Cobla (flabiol i tamborí, 2 tibles, 2 tenores, 2 trompetes, 1 trombó, 2 fiscorns, contrabaix) i Quartet de Percussió (4 bols xinesos, tub de pluja, cascabells, vibraslap, pedres, cròtals, maraques, timbales, plats suspesos, cortina de metall, cròtals, tom toms, bongos, gongs, campanes tubulars, bombo, tam-tam, glockenspiel, xilòfon, marimba, vibràfon). Estrenada Auditori de Barcelona, Sala Oriol Martorell, 11 d'octubre de 2013, dins el cicle "L'Auditori Més" (35è aniversari de Percussions de Barcelona 1978-2013). Interpetada també al Concert a Sant Feliu de Guíxols, 4 d'Agost de 2014, dins el 52è Festival de la Porta Ferrada, inclòs dins els actes del Tricentenari de Catalunya (1714-2014) Intèrprets: Coral Càrmina, Pau Bordas - Baríton solista (predicador), Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona [flabiol i tamborí: Xavier Torrent; tibles: Marc Timón i Oriol Gibert; tenores: Enric Ortí i Josep Antoni Sánchez; trompetes: Carles Martí i Timi Rodríguez; trombó: Isi López; fiscorns: Pep Moliner i Miquel Àngel López; contrabaix: Joan Druguet], Grup Percussions de Barcelona (Robert Armengol, Sebastià Bel, Ramon Torramilans i Feliu Rivera[*]), Daniel Mestre - Director, [*]:l'Ignasi Vila, membre de PdB no va poder estrenar les Homilies V-VI a L'Auditori de Barcelona, però sí les va interpretar al Concert de Sant Feliu de Guíxols.
[1. In illo tempore ... (cor)][2. Si filius Dei es, dic ut lapides ... (cor i solista)][3. Non in solo pane ... (cor i solista)][4. Si filius Dei es, mite te deorsum ... (cor i solista)][5. Non tentabis Dominum ... (cor i solista)][6. Vade retro, Satanas. (baríton solista)][6a. Seinors, ara podetz audir ... (recitatiu)][6b. Eritis sicut dii. (cor)][6c. Per aqestes tres coses ... (recitatiu)][7. Ara avetz audid ... (recitatiu)][7a. Seinors, dels grans pecats qe fem ... (recitatiu)][7b. De omni occiosa ... (baríton solista + cor)][7c. Retdamus Domino ... (baríton solista + cor)][7d. Seinors, qant qe ajam feit ... (recitatiu)][8. Qod ipse praestare ... (cor)]


HOMILIA VI: (La guarició de la filla de la cananea)Epístola del trasllat de Sant Agustí
Escrita a la ciutat de Barcelona el mes de Desembre de 2008 per a Cor Mixte SATB, Soprano solista (mare), Baríton solista (predicador), Cobla (flabiol i tamborí, 2 tibles, 2 tenores, 2 trompetes, 1 trombó, 2 fiscorns, contrabaix) i Quartet de Percussió (plats suspesos, cortina de metall, pandereta, cròtals, tom-toms, bongos, darabuka, gongs, campanes tubulars, bombo, tam-tam, glockenspiel, xilòfon, marimba, vibràfon). Estrenada Auditori de Barcelona, Sala Oriol Martorell, 11 d'octubre de 2013, dins el cicle "L'Auditori Més" (35è aniversari de Percussions de Barcelona 1978-2013). Concert a Sant Feliu de Guíxols, 4 d'Agost de 2014, dins el 52è Festival de la Porta Ferrada, inclòs dins els actes del Tricentenari de Catalunya (1714-2014). Intèrprets: Coral Càrmina, Marta Casals - Soprano solista (mare), Pau Bordas - Baríton solista (predicador), Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona [flabiol i tamborí: Xavier Torrent; tibles: Marc Timón i Oriol Gibert; tenores: Enric Ortí i Josep Antoni Sánchez; trompetes: Carles Martí i Timi Rodríguez; trombó: Isi López; fiscorns: Pep Moliner i Miquel Àngel López; contrabaix: Joan Druguet], Grup Percussions de Barcelona (Robert Armengol, Sebastià Bel, Ramon Torramilans i Feliu Rivera[*]), Daniel Mestre - Director, [*]:l'Ignasi Vila, membre de PdB no va poder estrenar les Homilies V-VI a L'Auditori de Barcelona, però sí les va interpretar al Concert de Sant Feliu de Guíxols.
[1. Egressus Jhesus, ... (cor)][1a. Seinors, audir e entendre devem ... (recitatiu)][1b. Mas ja veng una femna ... (recitatiu)][2. Fili David, miserere mei (soprano solista + cor)][2a. Seinors, per aqesta femna devem entendre Sancta Eclésia, ... (recitatiu)][3. Fili David, miserere mei ... (soprano solista + cor)][3a. E encara devem entendre ... (recitatiu)][3b. E encara, seinors, per la femna devem entendre ... (recitatiu)][4. Et encara, seinors, devem saber ... (recitatiu)][5. Mas ja pregaren los seus diciples ... (recitatiu)][5a. En aqel loc ...][6. E per aizò, seinors, ... (recitatiu + cor)]


3) TEXT COMPLET DE LES SIS HOMILIES MUSICADES, en català antic, l'original del s.XIII:
HOMILIA I: "La caritat" (text)
Si linguis hominum loqar et angelorum, karitatem autem non habeam, factus sum velut aes sonans aut cymbalum tinniens. Senniors, aizò vol dir e mostrar qe si om parlave tant gint co un del món, e ere cast e abstinent, mas caritad no avie en él, no li tenrie prod a salvament tant com lo sein qi sona e s trebala e a negú no té prod sinó ad aqels qi l'ozen. Atresí elex, tot qant om à ne qant diz ne fa en est segle, tot és vanitad e no té negú prod a icel qi caritad no à ab si, si no la segex fidelment. Per zo dix sapi Salamó: Vanitas vanitancium et omnia vanitas, set caritas nuncam excidit. Totes les coses del segle són vanitats e caden e tornen e nient, mas caritad jamés no cadrà, e cels qi la segiran ja unqa no i faliran. E per zo, seinors, si ns volem gardar de perdició e de vanitat, obs avem a saber qé és caritad. Karitas est dileccio Dei et proximi. Caritad és pròpriament qe om am Déu màs qe nula res e tot cristià així com si elex, fedelment. Aqesta é l'amor de Déu e de tot christià. Per zo à nom caritad qar Déus és pus car qe nula res. Cel om à caritad en si a cui és pus car zo qe pus car li deu ésser, zo és, Déu e l'esperit d'om, qi ja sempre durarà, e totes altres coses temporals periran. E per aizò, seinors, per les coses peridors no vulams lo gog del durable paradís perdre, ni per les vanitats del secle, qi gían om a les penes d'infern, caritad, aqela qi gia om a la glòria de paradís segirían caritad e aurían la amor de Déu la Sancta Scriptura, la qal dix la propheta de Déu: Declinet a malo et faciat bonum, inquirat pacem et sequatur eam. Zo dix: qe om se tola de mal e e segesqe-la. Aicel om enqer par e la segex qi no fa mal e perdona a aqels qi mal li fan, per amor del Nostre Seinor. Seinors, caritad és abstinència de tot mal. Sapiats, seinors, qe per zo apela om l'asmosna caritad més qe altra re qar és onranza de Déu más qe nula res, qar cel qi dóna almosna, a sson proxme fa bé e a Déu plader e amor e onranza, e Déus redrà'lls en bo gadardó perpetual a.c. dobles, e als bons e als mals, del remedi d'infern e de la glòria de paradís. Sapiats, seinors, que tot lo bé qe om fa ni diz per bo cor e per pentència de Déu, tot és caritat e salvament de l'ànima. E per zo dix sent Paul en la pístola qe nulla obra non és bona ni perfeita senes caritad. Zo és: cel qi à caritad no ret mal per mal e cels qi estan mal fa avenir. E encara, aqel qi à caritad no à envega a nula re e no mou barala a nul om, e no mou barales entre uns frares e altres. Qi azò à no à ergul. Qi caritad à no qer aqeles coses qe sues són. Zo és, qe no vol la volluntad de la carn, mas solament de l'ànima; zo és, qe no à cor e mal a fer, mas en segir dretura e veritat. Aqel om, seinors, qi tem la persecució del segle, sapiatz qe no à perfeita caritad, qar qi à caritad no à paor for de Déu. E encara sí dix sent Paul en la pístola: Sive prophetiae evacuabuntur, sive lingue sessabunt, sive sciencie destruentur. Aizò vol dir e mostrar qe totes les prophecies cessaran el dia del judici: no serà d'aqí enant a predicar. En aqel loc seran totes coses acabades; en aqel loc cessaran les lenges de tuit; en aqel loc serà lo saber dels òmens destruit. Ex parte enim congnovimus et ex parte prophetamus. De la una part conxem e de l'altra prophetam; zo és, qe conoxem aqest segle, qe és nient, emperò profitam lo Regisme de Déu, lo qal és perfeita causa; emperò aqeles coses qi són del segle periran. Cum essem parvulus, loqebar ut parvulus, sapiebam ut parvulus, cogitabam ut parvulus. Qan om és macip, penssa així com macip e sab així com macip; e emperó, qan és feit hom, lexa aqeles coses qe són de macip. Moltes coses qe e macipea à feites és nient, qar ja à om vergonia a dir zo qe dezie qan ere macip. Així serà aqest segle vil envés aqel qe és a venir. Donches, frares cars, ajam caritat vera senes ira, senes avarea, senes urgul, senes mala cobeeza, per zo qe la caritat de Déu sia espandida e ls nostres cors. Qod ipse praestare dignetur qui cum Patre vivit.


HOMILIA II: "La paràbola del sembrador" (text)
In illo tempore, cum turba plurima convenirent et de civitatibus properarent ad Jhesum, dixit per similitudinem: Exiit qi seminat seminare semen suum. Seinors, Nostre Séiner dix aqesta paraula per semblant e él l'esposà per si elex: Aqel qi ix seminar la sua sement e, dementre qe semenava, la una sement cadeg prob de la via e fo calzigada e·ls ocels del cel mengaren aqela sement, aqest seminador dix Nostre Séiner qe són los maestres de Senta Eglésia, e la sement, la paraula de la predicació de Jhesu Crist. Los auzels del cel qi mengaren aqela sement són los diables, qi tolen la paraula de Déu de coratge d'om per mals penzamentz e per males obres. Et aliut cecidit super petram, et natum aruit, quia non habebat humorem. - Aqela sement qi cadeg sobre la pedra e fo seca, per zo car no i avia humor, demostra la paraula de Déu qi cad e·l cor de l'om, e vén Diable e la tol del cor qe zo qar no à humor de caritad en si. Et aliut cecidit inter spinas, et similis exorte spine sufocaverunt illud. - E aqela sement qi cadeg en les espines demostra la paraula de Déu qi cad entre·ls cors dels rics òmens d'aqest segle, qar pensen de lurs riqezes e no segexen la paraula de Déu e amen les terenals coses e meinspreden les celestials. Et aliut cecidit in teram bonam, et ortum fecit fructum centupulum. - Mas aqela sement qi cadeg en la bona terra demostra lo cor del bon christià, qi retén bé la paraula de Déu e la met en obra, co és, senes avareza e senes adulteri e senes escarn e senes neguna oreeza. Primerament no entenien los apòstols de qé Nostre Séiner o dezie, e ja dixeren ad él - interrogabant autem discipuli ejus qe esset hec parabola -: Séiner trastot poderós, si a tu platz, fes-nos entendre aqesta paraula. E Nostre Séiner dix ad éls: Vobis datum est nosse misterium Regni Dei, ceteris autem in parabolis. A vós és donad a conóxer lo mester del Regisme de Déu pus qe a·qels qi mils o crezen per paraules. Donces, frares cars, rezebam la paraula de la predicació de Jhesu Crist en goig e retingams-la e·nostre cor, qe Diable no la pusca gitar de nostre cor; e així farem fruit en paciència senes nulla oreeza. Sapiats, seinors, qe qi màs se trebalarà dels afars de Déu en est segle, major gazardó n'aurà e·l seu Regisme. Donces, fraires cars, esforcem-nos qe·ls pecats en qé somo nos lexen, e nostres penitències prenam per zo qe Jhesu Crist nos den portar denant los àngels e·l cel Qi ipse praestare dignetur qui cum Patre vivit.


HOMILIA III: "La guarició del cec de Jericó" (text)
In illo tempore, ecce ascendimus Jerosilimam et consumabuntur omnia qe scripta sunt per profetas de Filio hominis. Seinors, qan Nostre Séiner Jhesu Christ anave per les terres de Jherusalem ab los seus diciples, él los dix zo qe d'él ere a venir, així com l'avengeli o dix, en aqesta gisa: Ecce ascendimus Jerosolymam et consummabuntur omnia qe scripta sunt per prophetas de Filio ominis. - Ara, zo dix Nostre Séiner Jhesu Christ als seus diciples, nós entrarem en la ciutad de Jherusalem e serà acabad tot zo qe de mi an escrit les prophetes. En aital gisa dix Nostre Séiner: Jo seré tradid e pres e liad e escopid e lancejad e pugad en crod e coronad d'espines –e al tercer dia resuscitarà. E·ls diciples de Nostre Seinor no enteneren ad aqela hora les paraules qe él los dizie de la sua passió e de la sua ressurecció, entrò al dia qe éls videren e conogren com él o ac dit. E qan éls no enteneren les paraules qe él los ag dites, sí fét Nostre Séiner un preciós miracle d'un ceg qe él alumenà davant éls. Aqest ceg ere justa la via prob de Jericó e él acaptave's tot zo d'on vevie; e qan ozí qe Nostre Séiner Jhesu Christ pasave per aqela terra, él comenzà a cridar en aqesta gisa: Jhesu, fili David, miserere mei. -Séiner, fil de David, mercé ajes a mi! E aqeles companges de les gens qi anaven davant Nostre Seinor manazaven ad aqel ceg e dezien-li qe calàs; e com éls més li manazaven, él más li cridave: Jhesu, fili David, miserere mei. -O Séiner, fil de la Verge, mercé ages de mi! E Nostre Séiner, qan audí aizò qe tan fort lo pregave e li clamave mercé, esteg e aturà's e féd-lo's amenar davant entre la gent gran, e demanà-li qé qeria; e él dix: Domine, ut videam. -Séiner trastot poderós, si a tu platz, qe veja! Et enaprés d'aicò Nostre Séiner posà la sua benedita mà sobre·ls uls del ceg e sempre él vit. E·l ceg, qan ag vist, féd grans gràcies a Nostre Seinor e segí'l en totes bones obres. E les compaines de les gens, qan videren lo tan gran miracle, feren grans gràcias e grans laudors a Nostre Seinor. Seinors, audid avetz del ceg qe Nostre Séiner alumenà per la sua vertud e per lo poxeule qe·l ceg li fazie de mercé a clamar, per qé él no estave per los menazadors qi·l volían fer calar; et él, on màs li menacaven, él màs cridave, així com odid avetz: Jhesu, fili David, miserere mei. Seinors, sapiatz qe aizò porta aital figura de tot pecador qi és en tenebres de mort e en cegea de pecad e d'avoleza e de no-fe. E per aizò, seinors, devem clamar mercè de dia e de nuit a Nostre Seinor qe él nos traga de tenebres de mort e de no-fe e·ns do alumenament de la sua vertud. Aizeles gentz qi menazaven al ceg qe calàs, porta figura dels fols penssamentz e de les cures d'aqest segle qi·ns destorben en oracions e en bones obres. E per zo, seinors, fazam-o nós així com lo ceg o fét, e trobarem misericòrdia ab Nostre Seinor, així com audid avetz per les paraules del sent evangelii. Can Nostre Séiner venia en Jherusalem pendre passió de la +, lo ceg, avetz audid, li clamà mercé. Mas él no la trobà a la primera vegada. E com él comenzà Nostre Seinor a clamar a forza de cels qi·l manaven calar, Nostre Séiner li ac mercé aital com él la demandà, qar él li qis vezer e él vit sempre. E nós atresí elex, qan som en tenebres de pecad e de mala voluntad, pregem Nostre Seinor, ab bona fe e ab bones obres, per zo qe él nos do alumenament de la sua gràcia, qe nós entendam la sua paraula e segescam lo seu manament. E si per aventura Déus no·ns vol audir ivaz per la torba dels vans pensamentz del secle qi·ns destorben en oracions e en bones obres, fazam-o així com lo ceg féd, qi com més lo mandaven calar él màs clamave mercé a Nostre Seinor, e per zo trobà misericòrdia. E nós, seinors, com màs nos destórban les cures d'aqest segle e·ls desirers carnals e·ls vans pensamentz, nós màs devem puxular Nostre Seinor, ab pregs e ab oracions e ab dejunis e ab almoines e ab oblacions e ab vigílies e ab romeries e ab bones obres de fe e de caritad, entrò a Nostre Seinor ne prena mercé per lo puxoule de les oracions e de les bones obres, així com ac mercé al ceg, qi peuxeulà a forza d'aqeles gens qi·l manaven calar. E per aizò, seinors, nós clamem mercé e misericòrdia a Nostre Seinor Jhesu Christ qe, a forza dels nostres pensamentz e dels desigs carnals, qe él nos faza venir, e·nostra memòria e e·nostra sanitad, a vera penitència e a vera confessió e·ns do vida durable per totz temps. Cui est honor et gloria.


HOMILIA IV: "La conversió" (text)
Convertimini ad me in toto corde vestro, in jejunio et fletu et plantu, et scindite corda vestra et non vestimenta vestra, ait Dominus omnipotens. Seinors, audir e entendre devem Nostre Seinor per la Sancta Scriptura, e com nos apela dolzament: Tornad-vos a mi, zo dix Nostre Séiner, ab tot vostre cor e ab tota vostra pensa. No dix mica "ab la meitat del cor", mas "ab tot lo cor"; per qé car del cor ixen totes les obres qe són feites: primerament són pensades, e pux són messes en obra. Qia de cor exeunt male cogitaciones. –Del cor ixen males cogitacions, homicidis, adulteris, fornicacions, monzonges, perjuris, cobeezes, avaredes e tots los mals del món. E per aizò dix Nostre Séiner: Convertimini ad me in toto corde vestro. –Tornad-vos a mi, zo dix Nostre Séiner, de tot vostre cor; car, si bé no·s torna om de bon cor a Nostre Seinor, non o farà d'altra causa. Qan él dix "de tot lo cor", demostra qe de totz sos pecadz si deu om partir; car, si pren om penitència de sos pecatz, si·ls à feits d'om qe aja mort e altres moltz, e·n reté ab si negú, pauc li val sa penitència, així com dix: Qid prodest viro si tota domus claudatur et unum relinqatur in ea foramen? –¿Qal prod té ad om, zo dit, qi ben tanca sa casa o son castel e i laxa un trauc on éntram los laires e ràubon lo castel e la maisó? ¿Qal prod és ad om qui à pres altrui aver, o per engan o per ladronici o per tolta o per fals jutgament, e pren sa penetència e no red aqel aver? Pauc prod li té aqela penitència: et él la cuide pendre e no la pren. E per zo dix Nostre Séiner: Si oferes munus tuum ante altare et recordatus fueris quia frater tuus abet aliquid versum te, relinque ibi munus tuum ante altare; vade prius reconciliari fratri tuo et tunc veniens offeres ante altare. –Si tu vols a mi venir, zo dix Nostre Séiner, e tu·m vols ren donar del teu, va-te primerament acordar ab ton proxme a cui mal auràs fait, car enant no redebria tu ni ton do. Aizò aferma sent Agostí: Si res aliena non reditur propterea qia pecatum sit, cum redi posit, penitencia non agitur. Aizò dix: qe no perdonaria Déus pas lo pecad ad om qe aja altrui aver, si no·l red e no sse n'acorda ab él, si far o pod; e, si far no o pod, sí li clam mercè. Seinors, bo és altrui aver a pendre, mas mal és a rendre. Qar així o trobam en la homelia de sent Gregori, qe u·monge fo e, qan se dec morir, devezí tot son aver e partí'l, estirs dos besans qe li oblidaren; e per aqels dos besans deg ésser perdud en infern e estec-ne .XXX. dies en pena. E per aizò dix Nostre Séiner: Convertimini ad me in toto corde vestro, in jejunio et fletu et planctu, et scindite corda vestra et non vestimenta vestra. –Tornad-vos a mi de tot vostre cor, en jejuni e en oracions e en plorar e en plànier e en trencar vostres cors. Trencar manda lo cor per aizò qe om se tola les males cogitacions e·ls pecatz de si. E qals qe peccads aja om faitz entrò aizí, ne qals qe falimentz, ara en la senta qaresma de Nostre Seinor nos devem tornar a Déu ab almosnes e ab vigílies e ab oracions e ab bones obres qe fazams. E per aizò, seinors, clamem mercé e misericòrdia a Nostre Seinor qe él nos do a fer zeles obres per qé la sua amor puxam aver a l'exir d'aqest segle. Qod ipse praestare dignetur qi cum Patre vivit.


HOMILIA V: "Les temptacions de Jesús al desert" (text)
In illo tempore ductus est Jhesus in deserto in spiritu ut tentaretur a Diabolo. Et cum jejunaset .XL.ª diebus et .XL.ª noctibus, postea esurit. Seinors, audir e entendre devem lo sent evangelii, per qé aizò vol dir e mostrar qe·l Nostre Séiner grans penas e grans trebals e grans dolors soferí per nós, per aizò qar él nos volg salvar e trer de poder de Diable. Qar enaxí trobam qe él dejunà .XL.ª dies e .XL.ª nuitz, qe anc no beg ne mengà e enaprés sí ag fam. Seinors, él no dejunà gens per zo qe él agés peccad feit per qé él degés fer penitència ni degés dejunar, mas per exemple o fét de nós e per zo qe nós dejunàsem per los nostres peccads. E per aizò qar él dejunà .XL.ª dies e .XL.ª nuits, mostra qe él ere ver Déus; et aizò qe él ag fam mostra qe él ere ver om; e per aizò devem cretre qe él fo ver Déus e ver om. Et enaprés sí dix l'evangeli qe can Nostre Séiner ac fam, sí veng lo Diable a él e volg-lo tentar e dix: Si Filius Dei es, dic ut lapides isti panes fiant. – Si tu és Fil de Déu, di a les pedres qe·s tornen pa e manga'n. E Nostre Séiner respòs ad él e dix: Non in solo pane vivit homo, sed in omni verbo quod procedit de ore Dei. – No viu om solament de pa, mas de les paraules de Déu viu om. E és bé veritad, car enaixí com lo cors mor si no à pa terenal, aitambé mor l'arma si no à pa celestial, aizò és, la paraula de Déu. Qan lo Diable vit e conog qe re d'aizò no faria Nostre Séiner, portà'l en la ciutad senta de Jherusalem e posà'l sus e·l temple, e dix-li: Si Filius Dei es, mite te deorsum . – Si tu és lo Fil de Déu, laxa't cader en aval, qe los teus àngels ti soferan e no·t faràs mal. E Nostre Séiner respòs e dix ad él: Non tentabis Dominum Deum tuum. – Tu ja no tentaràs Déu, lo teu Seinor: Qan lo Diable vit qe re d'aizò no faria Nostre Séiner, portà'l in montem Oliveti, e·l pus alt mont qi és en tera de flum Jordà, e mostrà-li tot lo món e tota la glòria del segle, e dix-li: Tot aizò qe t'é mostrad te donaré si·t gites als meus peds e m'adores. Ad aqela paraula Nostre Séiner respòs e dix: Vade retro, Satanas. Déu e·l Seinor deu om adorar e ad él solament servir. Seinors, ara podetz audir com és Diable mals e és ardidz, e com à gran poder: molt fo ardit qan él volia tentar aqel Seinor qi és séiner de tot lo món, per qé·l Diable pogra cegar, si·s volgés, e gitar en infern sí qe jamés no n'asqés. E Nostre Séiner ac tant gran humilitad, per qé él se lexà exajar a Diable: anc no·s tornà ad él ni anc mal no li féd, mas lexet-se ad él portar per grat e exajar al seu espirit. Aizò dóna a nós exemple qe nós devem sofrir nostres enemigs e mostra qe no devem redre mal per mal, qe enantz devem aver paciència e humilitad, per aizò qar Diable exajet Nostre Seinor, qi és cab de totz òmens. Doncs, bé podem saber qe negú om no escaparà qe·l Diable no l'exag, just ni pecador, per qé qar él tentà lo primer om, Adam, qe Déus avia feit al seu semblant e a la sua image e l'avia espirad del seu sent espirit e l'avia pausad en paradís: anc aizò no·l ne garí qe·l Diable no·l tentàs e no l'enganàs laïntz en paradís. Él lo tentà per glotonia qan li fét mengar lo pom de paradís, lo qal Déus li avia verdad. Él lo tentà de vanaglòria qan li dix: Eritis sicut dii. – Tu seràs així com Déus. Tentà'l per avarea qan li dix: Scientes bonum et natum . – Tu sabràs bé e mal. Per aqestes tres coses volg tentar lo Diable Nostre Seinor, per aizò qar él venceg lo primer om, Adam. Diable ejaxà Nostre Seinor per glotonia qan li dix qe fedés de la pedra pa; él lo exajà de vanaglòria qan li dix qe·s lexàs cader del temple, qe no·s faria mal; él lo exajà d'avarea qan li dix qe lo món li daria si·s gitave a tera als peus peds e l'adorave. Seinors, bé ere fol lo Diable, qe aizò qe seu no ere ni en som poder, aizò li volia donar: tot era de Nostre Seinor zo qe él li volia donar ni él li prometia. Mas lo Diable li volia tolre tot son regisme e tot som poder, si pogés. Ara avetz audid com lo Diable tentà om per glotonia de mengar e per vanaglòria e per avarea; no us en podem tant dir qe encara no aja més de folia Diable e de maleza. Seinors, gardar-nos devem d'aqestes coses qe odides avem, e gardar-nos devem màjerment de tentació de Diable e del seu engan; e gardar-nos devem de mala volontad e de leges paraules e de monconges e d'ergul e de supèrbia, e qe dejunem la senta qarentena ab almoines, ab oracions, ab bona volontad, e qe devem atendre a sancte eclésia a odir nostres menestirs e qe Déus nos parcesqe nostres pecats for qe farem. Seinors, dels grans pecats qe fem, qan de les foles paraules qe dezim, aurem a redre radó al dia del judici. Per qé Nostre Séiner nos o dix ab la sua domenga boca: no·ns o manà gens per altre, mas él nos o veng dir pròpiament del cel en tera, així com él o dix: De omni occiosa qod loccuti fuerant homines retdent racionem in judicii die. – De totes les paraules e de totz los faits qe om fa, aurà a redre radó al dia del judici a Nostre Seinor, e les profetes nos en porten garenza: Retdamus Domino vitulos labiorum nostrorum, e perdes qi locuntur mendacium. Negú de nós, zo dit, no enganàssem los altres, qar tals n'i à d'aicels qi cúidan enganar son vedí et engane si elex. Seinors, qant qe ajam feit entrò aicí, ara nos en devem emendar a Nostre Seinor en aqesta senta qarentena, qar zo és lo dezme dels dies de l'an, qar devem nostres corsses fer dejunar e estar en oracions e en fer bones obres, qe qan venrà al dia de la Resurecció, qe dignes siam de redebre lo seu preciós cors, de Jhesu Christ. Qod ipse praestare digneteur qui cum Patre vivit.


HOMILIA VI: "La guarició de la filla de la cananea" (text)
Egressus Jhesus, ssecessit in partes Tiri et Sidonis. Et ecce mulier cananea a finibus illis egresa clamavit dicens: Miserere mei, Domine, fili Mariae e David, filia mea male a Daemonio vexatur. Seinors, audir e entendre devem sent Mateu l'apòstol e evangelista qé dix en evangeli qe adés avetz ozid. Dir vol e mostrar qe qan Nostre Séiner anave per la tera, sí anà él per les terres d'oltra mar. Per qé él s'aproxmave a la passió qe devie redebre en Jherusalem – tot per zo qe·ls falses judeus no l'anasen cercar en altra terra – ja veng él en les ciutatz qi són en riba de mar, qi són molt fortz, sí qe·ls fils d'Isrel anc no les pogren pendre per forza. Aicestas .II.as ciutatz apela om per so·nom la una Tirus e l'altra Sidon. Aqesta qe om apela Tirus significa las tribulacions d'aqest segle; e l'altra, qe om apela Sidon, significa lo poble qi ans de l'aveniment de Jhesu Christ menava Diable a mort. Mas ja veng una femna qi era en aqela terra, e avia una fila qi avia mal de demonis, e ela audí dir qe Nostre Séiner ere en aqela tera, e exí de sa tera e anà cercar lo Seinor per zo qe garís sa fila. E ja veng la femna en aqela tera e trobà lo Seinor trastot poderós, e clamà-li mercé e dix: Fili David, miserere mei. – O Séiner, fil de la Verge, mercé ajes de mi! Seinors, per aqesta femna devem entendre Sancta Eclésia, qi ere morta entre la mala gent; et enaixí com aqesta femna, dementre qe fo en sa terra, no clamava mercé a Déu, tot exament aqeles males gentz, dementre qe adoraven les ýdoles e foren descreents, no clamaren mercé a Déu. Donces, seinors, aqesta femna gran fe ag, per qé qan sa fila no menà e crezeg qe de sola za paraula de Nostre Seinor garia sa fila; molt gran savieza ag ab si aizela femna, per qé qar en persona d'om conog Déu, zo és, qe vit la umanitad e credeg la divinitad. Et encara sí dix la femna: Fili David, miserere mei; filia mea male a Daemonio vexatur. – O Séiner, fil de David, la mia fila à mal de demoni! Seinors, per aqesta fila devem entendre les gentz qi eren meinscredents; e enaixí com aqesta femna pregava per sa fila, tot exament Sancta Eglésia no cese de pregar per son poble qe vinga a salvament, zo és, a la fe de Crist. E encara devem entendre per la femna la nostra carn e per la fila la nostra ànima; e per zo, si la fila és malauta – zo és, la nostra ànima, qi és e·l nostre cors - , per nul pecad qe lo cors aja feit, la mare, zo és, la nostra carn, deu clamar mercé a Déu, per dejuni e per almoines e per oracions e per tot bé feit, per qé deliure la fila de poder de Diable, qi la té. E encara, seinors, per la femna devem entendre la nostra ànima e per la fila la nostra carn; aizò devem saber, qe si la fila, zo és, la nostra carn, fa nuil pecad, sempre à mal de demoni la ànima, e ladonc la mare deu pregar; zo qové a saber, qe és la ànima qi deu pregar, per dejunar e per almoina e per oracions, qe Déus la deliure d'aqel pecad en qé és. Et encara, seinors, devem saber qe Nostre Séiner no respòs a la femna per tres vegades: la primera, qar aqesta femna ere pagana; la segona, qe per aventura no dixesen los falses judeus: Aqest de la nostra generació pres carn e va a les altres gentz – tot per zo qe no agesen escusa los judeus qe no·l credegesen -; la terza, qe volia'n provar si avían misericòrdia los seus diciples qe pregasen per aqesta femna o no. Mas ja pregaren los seus diciples al Nostre Seinor: Séiner, si a tu platz, ajas mercé ad aqesta femna. E per zo qe los falses judeus credegesen qe él ere Jhesu Crist e ere misericordiós, ja exaudí él los pregs dels apòstols, tot per zo qe no dixesen los judeus: Aqest no és misericordiós. Per la femna qi clamave mercé a Nostre Seinor devem entendre qe, pos la pasió e la resurecció e la ascensió de Jhesu Christ, per la predicació dels apòstols credeg tot lo poble qi ere pagà. Per los apòstols qi pregaren per aqesta femna devem entendre los doctors de Sancta Ecclésia, qi dia cotidi prégan Déu per éls; et enaixí com los apòstols pregaven per la femna, tot examen prégan los preveres per totz cristians qe Déus los aport a bona fi. E en aizò podem conóxer qe Déus no od pecadors, per qé qar anc aqesta femna no la volc audir tro qe ag parlad ab los disciples, zo cové a saber, qe qan ag parlad ab los preveres e ac presa sa penitència, sempre fo deliurada del poder del Demoni. Aizò porta significanza de tot peccador qi està en pecad e en males obres: audir no·l vol Nostre Séiner; mas, can él se part de pecad e de males obres e pren sa penitència fermament, sempre li és perdonad tot som pecad. E per aizò, seinors, clamem mercé e misericòrdia a Nostre Seinor qe él nos do dir e a fer zeles obres qe, qan exirem d'aqest segle, qe segurament puscam venir al seu celestial palaz, qe él à promés als seus fedels.